És l’hora de comprar-se un cotxe elèctric?
Por: RACC Blog
En un plat de la balança, el preu mitjà d’un vehicle elèctric pot arribar a doblar el cost d’un vehicle convencional de característiques similars.
A l’altre costat de la balança…
- Hi ha ajudes a la compra de 5.500 euros per un elèctric amb més de 72 km d’autonomia.
- S’estalvia entre dues i quatre vegades més en consum que en un vehicle de combustió.
- El manteniment costa un 30% menys.
- Estan exempts de pagar peatges a les vies gestionades per segons quines administracions (com la Generalitat de Catalunya).
- Disposen d’aparcament gratuït en moltes ciutats.
- Tenen reduccions totals o parcials en determinats impostos…
Si agafem la calculadora i sumem totes aquestes partides, s’acumula un estalvi d’entre 7.000 i gairebé 30.000 euros en funció del tipus de vehicle, la seva vida útil i els quilòmetres recorreguts a l’any. La qual cosa compensaria clarament el cost inicial més elevat.
Ho veiem clar a la taula següent:
Aleshores, per què els elèctrics suposen només un 0,6% de les matriculacions a Espanya?
Després d’analitzar els avantatges econòmics i mediambientals de la mobilitat elèctrica, l’estudi del RACC El vehicle elèctric i el seu potencial de creixement intenta respondre a aquesta pregunta:
- La inversió inicial és més elevada i els usuaris no acostumen a tenir en compte el cost acumulat durant tota la vida útil.
- L’autonomia és inferior a la d’un vehicle de combustió. Això frena les famílies que realitzen desplaçaments llargs (encara que només sigui ocasionalment).
- L’oferta d’infraestructura de càrrega fora de les grans ciutats és reduïda.
- Els plans d’ajuda són poc estables i se solen esgotar ràpidament.
- La informació que els concessionaris donen als usuaris és encara escassa i els terminis de lliurament són llargs.
- L’oferta de models elèctrics no és comparable a la de vehicles de combustió.
Insisteixo, és l’hora de comprar-se un cotxe elèctric? O no?
Doncs, basant-nos en l’estudi del RACC, tot depèn de les necessitats de mobilitat de cadascú i de les possibilitats d’accedir a punts de càrrega. Si es realitzen diàriament entre 80 i 140 quilòmetres i es tenen punts de càrrega a l’abast, a la llarga pot arribar a resultar l’opció més econòmica i, per descomptat, la més sostenible.
En la resta de casos, val la pena treure la calculadora i fer un plantejament a llarg termini, tenint en compte els quilòmetres que es realitzen diàriament, les diferents opcions de càrrega disponibles, les pròpies possibilitats econòmiques per fer front al pagament inicial, la sensibilitat mediambiental de cadascú, així com les despeses derivades de tenir un vehicle, sigui del tipus que sigui (l’assegurança de cotxe, revisions mecàniques, etc…).
