En les revisions periòdiques dels nostres vehicles, el canvi d’oli, filtres i la comprovació de nivells de refrigerant són vitals. Normalment, són aquests components els que més controlats tenim els usuaris, però n’hi ha un altre que és el gran oblidat: el líquid de frens.

En un vehicle tots els elements de seguretat, activa o passiva, són essencials. Juntament amb els pneumàtics i l’amortiment, el sistema de frens és un dels elements de seguretat activa més important. Òbviament els frens són un element de desgast, compostos principalment per discos, pastilles, cables… i líquid de frens. L’eficàcia de la frenada depèn de tots els factors que hi intervenen, però el líquid potser és el menys revisat de tots per l’usuari.

El sistema de frenada

Aquest circuit està compost de diferents elements com els discos o tambors, les pinces, la bomba hidràulica, el pedal de fre, el líquid de frens i les pastilles o sabates en el cas dels frens de tambor, a més de la unitat hidràulica de l’ABS en el cas que el vehicle en tingui.

El sistema funciona sota l’acció del pedal de fre, que envia l’ordre de pressió del pedal que activa la bomba hidràulica. La bomba s’encarregarà de repartir la pressió exercida a través del líquid de frens, accionant els pistons de les pinces perquè les pastilles exerceixin pressió sobre els discos. Com que van fixats a l’eix, el bloqueig dels discos aturarà el gir, és a dir, es convertirà l’energia cinètica en energia calorífica, a causa de la fricció.

Quan s’ha de canviar el líquid de frens?

Els fabricants recomanen la substitució del líquid de frens en un període entre dos i quatre anys o cap als 80.000 km, el que passi abans. Segons l’ús que se li doni a un vehicle, aquest període pot variar, de manera que es recomana la verificació periòdica del nivell i el color del líquid. Si un vehicle recorre grans distàncies per autopista o autovia, el rendiment del sistema de frenada no patirà el mateix desgast que si el fem servir amb freqüència per la ciutat.

Signes de desgast

Quan el líquid de frens envelleix canvia de color, generalment s’enfosqueix. La falta de pressió al pedal pot ser un altre signe, que pot indicar pèrdues de pressió per petites fuites. A més, aquest líquid és higroscòpic, és a dir, absorbeix i atrau la humitat de l’aire, la qual cosa impedeix que es provoqui corrosió o es gelin a baixes temperatures les petites quantitats d’aigua que hi ha dins del sistema.

Per comprovar l’estat del líquid, al marge de la revisió visual del color, n’hi haurà prou amb comprovar en un taller la temperatura d’ebullició amb el corresponent sensor d’ebullició, mesurant els valors mínims i màxims, que ens indicaran si cal fer un canvi. Per saber el nivell, n’hi haurà prou amb revisar la cubeta del líquid al vano motor per comprovar si està per sobre del límit mínim marcat pels fabricants.

La temperatura d’ebullició vindrà marcada pel tipus de líquid de frens usat. Actualment hi ha diversos estàndards DOT, sent el DOT3 el més emprat en vehicles convencionals:

• DOT 3: 205 °C en sec, 140 °C en humit
• DOT 4: 230 °C en sec, 155 °C en humit
• DOT 5: 260 °C.
• DOT 5.1: 270 °C en sec, 180 °C en humit

Cada tipus de líquid té unes propietats diferents, sent els més econòmics els DOT 3, encara que els de tipus DOT 4 ofereixen més durabilitat i eficàcia. Els DOT 5 són recomanables per a vehicles que passin molt de temps sense ser usats i els 5.1 són líquids DOT 4 que compleixen els estàndards del DOT 5 i que absorbeixen més bé la humitat.

Al Centre RACC Auto els nostres mecànics coneixen a la perfecció aquestes classificacions, per la qual cosa saben quin és el més adequat per al nostre vehicle.