El #50RallyRACC crea una emotiva trobada humana i tecnològica
Por: RACC Blog
Cinquanta anys els separen i també els reuneixen. Emotiu encontre humà i tecnològic: el 1957 Sebastià Salvadó i Guillem Bas van participar al primer Ral·li Catalunya i van guanyar-lo. Ho van fer amb un Alfa Romeo 1900 S matrícula de Barcelona B-7874.
Ahir, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia van guanyar l’edició número 50 amb un Volkswagen Polo matrícula WOB W520.
Les diferències entre aquests campions i la forma de competir són moltes i diverses: Salvadó i Bas van competir vestits de carrer, mentre que Ogier i Ingrassia anaven amb granotes ignífugues, cascos amb micròfons, etc. Entre els dos cotxes el canvi és evident, en l’estètica i en la tecnologia.
Diferències entre l’Alfa Romeo guanyador fa 50 anys i el Volkswagen Polo guanyador en aquesta edició
L’Alfa Romeo era privat, comprat a un representant de la marca. L’altre, oficial: el Polo, amb tota una fàbrica darrere. Els dos automòbils, amb tota la diferència d’anys, amb alguna cosa en comú: tots dos responen a la lògica de trobar un cotxe ideal per a la competició, per a la seva època, amb un vehicle amb l’equilibri en tots els seus punts: lleuger, estable, potent, fiable. L’eslògan d’Alfa aquells anys era “El cotxe familiar que guanya curses”. Volkswagen parla de “compartir l’excitació” pels ral·lis.
Característiques dels dos cotxes
Alfa Romeo
- Cilindrada: 1.884cc
- Motor de 4 cilindres. Doble arbre de lleves.
- Potència: 90cv
- Canvi de 4 marxes a la barra del volant. Manual.
- Transmissió: propulsió (rodes del darrere).
- Carburant: gasolina.
- Pes: 1.100 kg.
- Velocitat màxima: 170 km/h
Volkswagen Polo
- Cilindrada: 1.600 cc
- Motor de 4 cilindres en línia, amb turbo.
- Potència: 315cv
- Canvi seqüencial de sis marxes.
- Tracció a les quatre rodes.
- Carburant: gasolina.
- Xassís d’acer reforçat segons especificacions FIA.
- Pes: 1.200 kg.
- Velocitat màxima: 200 km/h
El temps és or: la tecnologia al RallyRACC també ha canviat molt
L’exposició dels 50 anys del RallyRACC ens ha portat també la possibilitat de veure un cronòmetre Longines com els que s’utilitzaven als primers ral·lis de postguerra, un rellotge de dues agulles. La gran novetat era l’anomenada agulla “rattrapante”. Simplificant molt, aquest tipus de cronòmetre permetia aturar manualment la primera agulla al temps aconseguit (els segons) pel participant. Posteriorment, la segona agulla seguia fins a un segon clic que marqués el temps següent.
No es guardava res en memòria, s’havia d’apuntar tot i a més a més, com que no eren exactes, abans de cada ral·li s’agafava el que anava millor (se’n deia cronòmetre base) i sobre aquest es posaven en hora la resta. Un cop acabada la cursa es comprovava el desajust entre tots els cronòmetres i el base, i es corregia la desviació respecte del temps anotat de cada participant. Tot era a base de càlcul manual.
Més endavant van arribar els digitals, les calculadores Casio CP10 que permetien imprimir, els de memòria fins a 30 temps… Al primer RallyRacc del Mundial, el 1991, encara es va fer un duplicat manual de les dades, després en Excel… Ara ja no hi ha intervenció manual, les dades es registren i transmeten de forma automàtica, sense papers. Es gestionen moltes dades, entre les quals hi ha el cronometratge, els temps. I un altre dia ja parlarem d’internet…
Repassa tota la cobertura de la #50RallyRACC a Facebook i Twitter .
Fotos del post: Jordi Mateu, Miquel Rovira, A.Lavadinho.