La primera lliçó de la seguretat viària comença per la definició clàssica dels tres elements que participen en un desplaçament per carretera: el conductor, la via i el vehicle en si. Tot i que els avenços tecnològics obliguen a replantejar aquesta definició –vehicles sense conductor, interconnexió entre la via i el vehicle, etc.–, segueix sent vàlida per identificar la necessitat d’actuar sobre els tres elements per reduir el risc d’accidentalitat.

A grans trets…

• Vies més ben dissenyades i amb un manteniment adequat per eliminar els punts negres.
• Conductors més ben preparats, més respectuosos amb les normes i sempre atents a la conducció.
• Vehicles equipats amb les últimes tecnologies de seguretat, a tots els nivells.

L’anàlisi dels elements de seguretat del vehicle també té en compte una classificació tradicional que resulta bàsica per entendre com aprofitar al màxim l’equipament de seguretat. Una classificació que es basa tenint en compte el moment en què actua cada element de seguretat (abans o després d’un accident).

Seguretat activa: elements que tracten d’evitar una col·lisió

La seguretat activa engloba tant elements estructurals del vehicle (pneumàtics, sistemes de direcció i suspensió, frens o il·luminació) com les anomenades “tecnologies eSafety”, permanentment en evolució i que cada vegada més tendeixen a actuar sense la intervenció directa del conductor. Entre els elements de seguretat activa més estesos figuren els següents:

• Sistema antibloqueig de frens (ABS).
• Programa electrònic d’estabilitat (ESC).
• Control de pressió dels pneumàtics.
• Control de velocitat actiu (ACC).
• Sistema de frenada d’emergència automàtica (AEB).
• Alerta per canvi involuntari de carril.

Seguretat passiva: elements que redueixen la gravetat d’un accident

Aquests elements actuen, sense que hi hagi d’intervenir el conductor, després d’un accident i amb l’objectiu de reduir els danys sobre les persones. En general, són elements molt comuns però que també cal que s’utilitzin adequadament:

• Cinturó de seguretat o, a les motos, casc.
• Sistemes de retenció infantil (SRI).
• Reposacaps.
• Airbag.
• Cockpit: habitacle rígid, però amb superfícies interiors encoixinades i sense arestes.
• Pedals i columna de direcció col·lapsables: perquè es deformin i no envaeixin l’espai del conductor.
• Protecció de vianants: elements com para-xocs i capó deformables, o sistemes d’elevació del capó en cas d’impacte.

Perquè aquests elements de seguretat compleixin amb la seva funció, s’han de revisar habitualment i mantenir-los en un estat òptim.