El cinturó de seguretat ha salvat la vida de més d’un milió de persones al llarg de la seva història. En més de mig segle d’existència s’ha convertit en l’element de seguretat tan passiva com activa més important i continua salvant més de 100.000 conductors i passatgers cada any.

Història del cinturó de seguretat

La història del cinturó comença als anys 20 del segle passat, quan alguns avions de combat van començar a fer servir corretges per subjectar els pilots. Eren “proto-cinturons”, i més que amortir els impactes d’un xoc, pretenien evitar que l’aviador sortís disparat, ja que no s’instal·laven cabines als aeroplans en aquella època.

Els primers cinturons per a cotxe van ser instal·lats per metges –de manera rudimentària– horroritzats pels efectes dels accidents en les víctimes. El parc automobilístic estava creixent, i també els accidents, motiu pel qual els doctors van recomanar encaridament als fabricants que introduïssin els cinturons de sèrie als seus models.

Gairebé 3 dècades després de la invenció del cinturó, l’empresari i dissenyador d’automòbils Preston Tucker va desenvolupar el primer vehicle amb cinturó de seguretat abdominal: el Tucker Sedan de 1948. Malauradament, el Trucker Sedan va ser un fracàs comercial i el cinturó va quedar durant molts anys en un segon terme. També hi va haver algun model de la General Motors que incorporava cinturó, però el conductor tendia a desconfiar d’un cotxe amb mesures de seguretat, perquè això indicava que, en origen, l’automòbil havia de ser poc segur.

Volvo, l’origen del cinturó actual

Però la història del cinturó va canviar radicalment gràcies a l’enginyer de Volvo Nils Bohlin. El 1957 la marca sueca va culminar el disseny d’un nou model de cinturó que és el que fem servir avui dia. Bohlin es va adonar que per a evitar les lesions de columna que provocaven els cinturons de maluc era fonamental subjectar el cos com un tot. La solució va ser integrar un tercer punt d’ancoratge, una tecnologia simple, però es va demostrar que amb una fixació més es reduïen considerablement les lesions dels accidentats.

Finalment, el cinturó de tres punts d’ancoratge es va incorporar a la carretera per primer cop el 1959 amb el Volvo Amazon, el primer cotxe a integrar la nova tecnologia de sèrie.

Malgrat que al principi Volvo en tenia l’exclusivitat de la producció, en veure que el dispositiu inventat per Bohlin podia salvar moltes vides en els accidents de trànsit, la marca sueca va optar per alliberar la patent. Però el procés de generalització de l’ús del cinturó va ser gradual. Igual que el coixí de seguretat anys més tard, el cinturó va anar guanyant terreny a l’automòbil pas a pas. El 1967 –8 anys després de la primera instal·lació al Volvo Amazon– els va arribar el torn als seients posteriors i gairebé 10 anys més tard, el 1986, li va tocar al seient posterior central, que continuava essent de maluc majoritàriament.

La Direcció General de Trànsit ha fet diverses campanyes destacant la capacitat del cinturó de seguretat per salvar vides.

Per la teva seguretat, corda’t sempre el cinturó, i per estar més tranquil, contracta l’assegurança de cotxe amb el RACC. Trobaràs la pòlissa adaptada a les teves necessitats.