No fa massa temps, la discussió a Europa (i sobretot entre els habitants del sud del continent) sobre si és millor un cotxe amb canvi automàtic o manual no tenia gaire sentit, perquè la resposta era clara: millor el canvi manual.

I és que la transmissió manual es pot associar al plaer de conduir, a un major control del vehicle i a un preu més assequible. Però les coses estan començant a canviar amb l’aparició dels nous canvis automàtics i amb la millora dels ja existents.

Doble embragatge i convertidor de par

De canvis automàtics, n’hi ha de diferents tipus. Progressivament es van eliminant els que ‘fan estrebades’, la qual cosa suposa una conducció desagradable i poc eficient. Han anat entrant en joc altres possibilitats, de les quals destacarem el de doble embragatge i el de convertidor de par.

Ambdós coincideixen en un aspecte: la transició de les marxes és pràcticament imperceptible. En estar engranada sempre la marxa següent, sigui amunt o avall, s’elimina pràcticament el pas entre una i l’altra, la qual cosa és impossible per a un canvi manual.

A més, generalment són alhora canvis seqüencials, és a dir que, tot i que el vehicle no porta pedal d’embragatge, permet canviar les marxes al conductor com ell decideixi; fins i tot ens podem sentir una mica pilots (sempre amb control) en les versions que incorporen lleves al volant.

Els cotxes elèctrics i híbrids són un cas a part, ja que utilitzen un altre tipus de transmissió, però és que en aquests vehicles no hi ha discussió, perquè tots són, necessàriament, automàtics.

I el consum?

Si consultem les dades oficials de consum mitjà dels cotxes automàtics de totes les marques i el comparem amb el del seu homòleg manual, veiem que les diferències són, en general, desfavorables per als automàtics. Una altra cosa són els consums reals, que en el cas dels manuals depenen en bona part de ‘les mans’ del conductor, de si realitza habitualment una conducció eficient, encara que en els automàtics també cal tenir en compte l’ús que fem de l’accelerador.

Els automàtics moderns aconsegueixen de manera ‘intel·ligent’ reduir el consum i situar-lo molt a prop del dels manuals. Fins i tot arriben a millorar-lo, i això malgrat que els components pesen més. Les transmissions automàtiques arriben ja a 7, 8 i fins i tot 9 marxes, fet que suposa, a més d’un millor comportament dinàmic, un estalvi en combustible.

Compensa el preu més elevat?

Els cotxes automàtics són més cars, cosa lògica ja que la tecnologia és més costosa. Les diferències del preu de compra pot variar segons la marca, el segment i el tipus de canvi. No es pot donar una xifra exacta i cal consultar cada cas. Però l’increment en el preu mitjà de compra d’un automàtic pot estar entre els 1.500 i els 2.000 euros.

D’altra banda, es tracta de mecàniques més complexes. Les reparacions són més cares, però l’embragatge d’un cotxe manual dura menys. És una despesa que hem de tenir present segons el nombre de quilòmetres que fem.

També cal tenir en compte que amb automàtic la durada dels discos i de les pastilles de fre és superior. Això representa un estalvi a llarg termini.

Comoditat i seguretat

Generalment es diu que quan proves un canvi automàtic difícilment voldràs tornar al manual. Un dels avantatges és que, si només t’has d’encarregar dels pedals d’accelerador i fre, deixes la cama esquerra en mode descans, la qual cosa s’agraeix en qualsevol terreny, particularment en conducció urbana, i més encara en embussos.

Això es tradueix en una conducció més relaxada. Hem de fer i pensar en menys coses i només estar atents a portar el vehicle. D’aquesta manera disminueixen les distraccions, tan decisives en el còmput d’accidents. Tot i això no hem de ‘passar-nos de frenada’ i fiar-nos excessivament per distreure’ns en un altre sentit.

Sigui com sigui, la discussió durarà encara un temps, però si segueix evolucionant el canvi automàtic, probablement anirà guanyant terreny.