El 40% dels 249 radars fixos i de tram de Catalunya estan mal senyalitzats. En un centenar de casos no s’informa del límit de velocitat ni al senyal d’avís de radar, ni abans d’arribar a l’aparell. El RACC demana que s’estableixi un criteri de senyalització dels radars transparent. Únic i fàcil d’interpretar per tots els usuaris de la via.

El sentit comú estableix que el conductor abans d’arribar a un radar ha de poder trobar un senyal que li indiqui l’existència de l’aparell i la velocitat màxima a la qual pot circular. El RACC constata que així passa en 150 radars dels 249 (entre fixos i mòbils) analitzats a la xarxa viària catalana (juliol 2017). El mateix estudi revela que en un 40% del total de radars a Catalunya (el centenar restant), la senyalització ha de millorar per oferir al conductor informació transparent i fàcil d’interpretar per evitar possibles dubtes o descuits que derivin en una circulació a velocitat excessiva.

A Catalunya

A Catalunya s’utilitzen diferents models de senyals segons la tipologia de la via. La modalitat més recomanable i que el RACC defensa és aquella que integra en un mateix senyal l’avís de radar i el límit de velocitat de la via, d’aquesta manera el conductor pot adaptar la seva conducció. Aquesta modalitat, segons l’estudi del RACC, es compleix en el 32% dels radars.

La senyalització del radar és fonamental

Una altra opció que el Club valora com a acceptable és que hi hagi un senyal indicant el límit de velocitat poc després de l’avís de radar i que es dona en un 28% dels casos. L’altra modalitat d’avís és la instal•lació del senyal de velocitat màxima abans de l’advertència del radar que es dona en el 25% dels casos i que “és poc recomanable –segons Lluís Puerto, director de la Fundació RACC– ja que sovient el conductor no presta prou atenció si no sap que hi ha un radar i això pot generar-li confusió quan ha de decidir a quina velocitat circular”. Però si hi ha algunes formes de senyalitzar inacceptables són la presència del senyal de radar a més de 3 quilòmetres de distància de l’aparell i sense cap indicació de velocitat recomanada –que es dona en un 11%– i els casos en què només hi ha el senyal de velocitat abans del radar –en un 4%.

Estudi del RACC

L’estudi del RACC també posa de relleu que el 58% dels aparells sancionadors es localitzen en vies amb un risc baix o molt baix de sinistralitat (el 45% de les carreteres), segons les dades d’EuroRAP, mentre que les que concentren un risc alt o molt alt que es produeixin accidents (el 18% de les carreteres) només tenen el 3% de radars. Una distribució dels radars que cal reordenar per evitar una sobrerepresentació en vies de baix risc i una infrarepresentació en vies d’alt risc d’accidents i de mortalitat.

Lluís Puerto, director de la Fundació RACC, insta “les Administracions a fer una redistribució i ubicar els radars en carreteres on el risc és elevat, sempre que l’excés de velocitat jugui un paper important en l’accidentalitat viària d’aquell punt ja que els aparells s’instal•len amb la finalitat última d’evitar accidents i salvar el màxim de vides possibles”.

Buit en la normativa

A Catalunya, els senyals d’avís de radar no es contemplen en el codi de circulació. No s’especifica la distància que hi ha d’haver entre el senyal d’avís i el radar. El criteri del Servei Català de Trànsit (SCT) és situar el senyal entre 750 i 1.000 metres abans del dispositiu. Amb tot, el RACC recomana que el marge sigui d’entre 500 i 1.250 metres. Una mesura que facilitaria la conducció i evitaria inseguretats.

Font: Revista RACC.