El RACC ha presentat la 21a edició de l’estudi iRAP, que analitza la sinistralitat a la xarxa de carreteres de l’Estat (RCE per les seves sigles en castellà) durant el trienni 2021-2023. Els resultats extrets conclouen que l’11% dels quilòmetres de l’RCE presenten un risc “elevat” o “molt elevat” de patir un accident greu o mortal, i són les carreteres convencionals les més perilloses. 

Aquest estudi, basat en la metodologia iRAP, proporciona una anàlisi detallada dels trams més perillosos i la seva evolució en els darrers anys.

El risc a les carreteres espanyoles

S’han analitzat un total de 25.743 km de l’RCE, que representen el 16% del total de la xarxa viària espanyola i que canalitzen el 53% del trànsit. Dels 3.510 accidents amb víctimes registrats en aquest trienni, 2.377 accidents van ser greus i 1.133 mortals. En comparació amb anys anteriors, la sinistralitat en vies d’alta capacitat ha disminuït un 60%, mentre que en carreteres convencionals la reducció ha estat del 49%.

Les carreteres convencionals són particularment perilloses, amb un índex de risc quatre vegades superior al de les vies d’alta capacitat. De fet, els 10 trams amb més risc corresponen íntegrament a carreteres de calçada única i amb un carril per sentit.

On són les zones de més i menys risc?

Aragó és la comunitat autònoma amb més proporció de quilòmetres de l’RCE amb risc elevat o molt elevat, el 20%. I Castella i Lleó encapçala la llista amb 751 km perillosos. En contrast, Madrid és la comunitat amb menys percentatge de trams d’alt risc (només un 2%), seguida de la Comunitat Valenciana (6%) i de Múrcia (7%).

Per províncies, Lleó encapçala la classificació amb un 24% de trams perillosos, seguida d’Osca (22%) i de Terol. A més, 13 carreteres concentren el 52% dels quilòmetres més perillosos del país. L’N-420 (de Tarragona a Còrdova) és la via més arriscada, seguida de l’N-630 (Ruta de la Plata) i de l’N-260 (Eix Pirinenc). Entre els trams més perillosos destaca el de l’N-260 a Girona, considerat el més crític segons l’estudi.

D’altra banda, l’informe també identifica les carreteres amb menor risc d’accidentalitat greu o mortal. La Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i Múrcia presenten els percentatges més baixos de trams perillosos. Pel que fa a províncies, destaquen Segòvia, Guadalajara i Albacete, amb menys proporció de trams d’alt risc dins l’RCE.

L’evolució de la sinistralitat

Des del 2010, l’índex de risc a l’RCE ha disminuït significativament, amb una reducció del 60% en les vies d’alta capacitat i del 49% en les convencionals. No obstant això, l’informe iRAP destaca que el 2023 es van superar les xifres de víctimes mortals registrades el 2019, amb un increment del 4,2%. 

També s’hi assenyala que, malgrat que les vies d’alta capacitat suporten més de quatre vegades el trànsit de les convencionals, aquestes últimes concentren el 45% dels accidents amb víctimes greus. La recuperació de la mobilitat després de la pandèmia ha fet repuntar l’accidentalitat greu, especialment a les carreteres convencionals.

El repte de la seguretat viària

Aquest estudi de les carreteres posa èmfasi en la necessitat de millorar la seguretat a les carreteres convencionals, en què el risc continua sent considerablement alt. La inversió en infraestructures, l’aplicació de tecnologia en la gestió del trànsit i la conscienciació dels conductors poden ser la clau per reduir la sinistralitat en els propers anys.