En el món de l’automoció saber diferenciar un cotxe clàssic d’un vehicle històric no és fàcil, perquè no hi ha classificacions oficials que determinin què és una cosa o l’altra. Segurament sigui una qüestió de caire semàntic, però al Club RACC volem distingir-los bé. Les dues denominacions persegueixen una mateixa finalitat, que s’associa a l’encant, la història, la nostàlgia o l’estètica, o simplement responen a una apreciació personal, però que té implicacions a nivell legal.

Què és un cotxe clàssic? I un vehicle històric?

Dins l’àmbit del vehicle històric, a grans trets se sol diferenciar entre els automòbils de preguerra o veterans (anteriors al 1945), els de postguerra i els anomenats youngtimers, però realment no existeix una llista oficial que ho determini i és per això que podem trobar diferents classificacions i terminologia respecte a aquests vehicles.

Per regla general, els cotxes clàssics són els que tenen una antiguitat superior als 25 o 30 anys (30 anys legalment), models que han marcat una època i que han deixat de ser un bé de consum diari (malgrat que aquesta darrera apreciació també sigui descartable). El terme també pot incloure aquells cotxes que, per la seva estètica i construcció, aportació a la història o singularitat, han marcat fites històriques en l’àmbit de l’automoció i que tenen una llarga trajectòria. És a dir, youngtimers com el BMW M3 o el Volkswagen Golf GTI de finals dels 90 i principis dels 2000, que podrien considerar-se clàssics abans de fer 30 anys per la seva rellevància com a model, el seu valor emocional i estètic i la seva futura cotització. D’altra banda, hi ha models que ja neixen clàssics per la seva pròpia concepció. En són exemples l’Hispano Suiza Carmen, el GTA Spano o el Ferrari Enzo, atesa la seva exclusivitat, singularitat i valor de mercat.

En canvi, un vehicle històric és l’automòbil de 30 o més anys que ha estat catalogat com a tal, ja sigui segons la nova llei de vehicles històrics o segons l’anterior. La denominació inclou tots aquells automòbils que legalment posseeixen aquesta catalogació i que, per regla general, tenen cabuda en la definició de cotxe clàssic. L’única diferència és, doncs, el tràmit administratiu que en defineix el valor com a element històric del país. L’autenticitat i la conservació –generalment en estat d’origen o amb modificacions autoritzades– són condicions sine qua non per obtenir aquesta nomenclatura.

A fi de separar significats, podríem dir que el cotxe clàssic és tot vehicle antic i l’històric és el vehicle que està catalogat com a tal, tot i que l’ambigüitat dels dos termes ens porti sempre allà mateix: la conservació i l’amor cap a la història de l’automòbil.

Albert San Andrés per RACC.