El setembre és el mes de tornada a la feina o als estudis, però també el mes de plantejar-se canvis en els hàbits quotidians i objectius per al nou curs. Estudiar idiomes, apuntar-se (o tornar) al gimnàs, començar una dieta, controlar les despeses familiars, mantenir l’habitació més endreçada o, per què no?, fer de la bici el nostre mitjà de transport quotidià. Aniràs a la feina amb bici?

N’hi ha prou de passejar per algunes de les principals ciutats espanyoles per a constatar el creixement de l’ús de la bici en els darrers anys, impulsada en bona mesura pels serveis d’ús compartit, amb èxit evident a Barcelona, Sevilla o Vitòria-Gasteiz, entre d’altres. Un estudi fet pel RACC fa pocs mesos responia a la pregunta “La bici, ¿un mitjà de transport amb futur?” amb un “sí” majoritari. L’enquesta recollia també que l’ús més estès de la bicicleta és per “mobilitat obligada”, és a dir, els desplaçaments als llocs de feina o d’estudis. Aquesta és, segurament, la revolució principal d’aquesta nova època daurada de la bici: d’un mitjà de transport relacionat amb ell lleure o l’esport, a una alternativa vàlida i efectiva per als desplaçaments quotidians.

Sembla que ningú no discuteix que la bici és el vehicle més ecològic, econòmic i saludable per a moure’s quotidianament per la ciutat. Malgrat que encara queda camí per fer, la majoria d’ajuntaments semblen haver assumit aquesta nova realitat i en promouen l’ús mitjançant la instal·lació de zones d’aparcament, la creació de carrils bici o els canvis en la normativa sobre el transport en bici a les xarxes d’autobusos i metros.

Cinc consells bàsics per a novells

Més enllà de la subscripció a un sistema de bici compartida –varia a cada ciutat– o de l’elecció d’una bici de compra –podeu consultar aquest article sobre l’oferta de bicis urbanes–, val la pena repassar alguns aspectes importants a tenir en compte abans de començar a fer servir la bici en el dia a dia:

1. Practica en un entorn segur: si estem desentrenats, convé posar al dia la nostra habilitat sobre la bici abans de començar a compartir el carrer amb cotxes, motos i autobusos. Hem de practicar com girar, fer servir els frens, esquivar obstacles, mantenir el control del manillar, etc. Agafarem pràctica i coneixerem també si estem físicament preparats.

2. Estudia la ruta durant el cap de setmana abans d'”enfrontar-te” al trànsit urbà. Podem dedicar-hi un dissabte o diumenge, quan sol baixar la densitat de trànsit i observarem amb més detall les característiques de cada carrer (cruïlles, semàfors, obstacles, etc.). Si és possible, és recomanable triar carrers tranquils o equipats amb carrils bici, bo i evitant les vies principals i les costes. També podrem calcular els quilòmetres a recórrer i el temps que necessitem.

3. Assegura un lloc d’aparcament: ja sigui al carrer mateix –seguint les normes bàsiques de seguretat per a no molestar els altres usuaris i evitar els furts– com en algun lloc de l’oficina, l’escola o la universitat.

4. Escull una vestimenta adequada, segons si hi ha possibilitat o no de dutxar-se i canviar-se a la feina. Si no és possible, evita anar massa abrigat per a no suar en excés, un dels principals desavantatges que aparentment té l’ús quotidià de la bici. Podrem contrarestar-ho amb un ritme tranquil i fent servir roba que transpiri bé. I adapta, evidentment, la vestimenta a les condicions meteorològiques.

5. Circula sempre amb seguretat: les ciclistes han de complir, com qualsevol altre usuari, les normes bàsiques (senyals, semàfors, consum de drogues i alcohol, ús d’auriculars, senyalització dels moviments, visibilitat, etc.) i la normativa específica de cada ciutat. El casc a ciutat només és obligatori per als menors de 16 anys, però es recomana per a tots els usuaris per raons evidents. Com a prevenció, val la pena fer un cop d’ull als accidents dels ciclistes més habituals a ciutat.

La nova generació de la mobilitat urbana

Ja podem afirmar sense risc d’equivocar-nos que la bicicleta ha arribat per quedar-se i no es tracta d’una moda passatgera. Com a exemple, dues notícies que en poden definir el futurs. D’una banda, l’evolució dels sistemes d’ús compartit amb l’arribada de les bicicletes elèctriques: el Bicing barceloní ha anunciat un projecte pilot i el BiciMAD de Madrid ja les ha integrades. De l’altra, la prova pilot del Govern francès, que paga fins a 40 euros al mes per anar a la feina amb bici.

A aquest ritme, la bici es menjarà el cotxe? Així ho augura aquesta il·lustració que recull el Flickr de la Federació Europea de Ciclistes…

Foto: Federation European Cyclists’

Com sol passar, tot és qüestió d’equilibri i cada mitjà de transport té un ús i espai adequats. Al que no podem renunciar mai és a la seguretat. Per això, el carnet de soci del RACC inclou un servei gratuït d’assistència mecànica 24 hores per a bicicletes i una assegurança de responsabilitat civil de 30.000 €. Més informació, en aquest enllaç.